 |
Ajuntament
|
|
Ajuntament
|
L'alqueria de Xilvar, nom amb que va ser conegut el municipi de Selva durant
la dominació àrab, va tocar, després de la conquesta,
al rei Jaume I, el qual la va donar a Pere Nonis i a Pere Lay. Devers l'any
1248, ja hi havia, a aquella alqueria, una petita església dedicada
a Sant Llorenç (Santcti Laurenti de Silver). Ho trobam documentat
a la butlla d'Innocenci IV, amb la qual aquest Papa posava sota la seva
protecció tots els bens de l'església mallorquina.
Es té constància, també, que l'any 1285 els salvatgins,
reunits a la seva església, nomenaren una vintena de veïns
per anar a retre homenatge a Alfons III, com a rei d'Aragó i de
Mallorca, que havia arrabassat a Jaume II. També, a principis del segle XIV, es degué començar a construir l'actual església, tot i que de la primitiva se'n conserva la seva esvelta façana. Una carta del rei Sanç de Mallorca (1311-1324) documenta aquestes obres. Sabem que, per a la seva construcció, es varen fer diferents talles. Molt probablement, el bisbe de Mallorca, Ponç de Jardí, va començar aquesta església, va col·locar la primera pedra a finals del mes de maig de l'any 1301 i va nomenar com a rector al prevere Joan Marí. Devers l'any 1600, aquesta segona església va ser ampliada. Es
va allargar per la part de l'absis i es va construir la majestuosa escalonada
davant de la façana, però un terrible incendi, l'any 1855,
va destruir el retaule major. Aquest fet motivà noves reformes que
deixaren el temple com el coneixem actualment.
Un altre fet històric que s'ha de destacar és que, el mes d'agost de l'any 1812 es va fer a Selva la jura de la Constitució decretada per les Corts de Cadis. A finals del segle XIX, es te constància de les lluites polítiques entre el partit lliberal i el conservador, que es varen resoldre amb un conveni entre ambdues parts, en benefici del poble. Tot i això, la població de la vila augmentava. Si l'any
1591 era de 1.810 habitants, l'any 1860 en tenia 4.529 i, devers l'any
1924 era de 5.326. Va contribuir a aquest augment demogràfic el
fet que Selva estigués dividida en diversos nuclis de població:
Biniamar, Binibona, Caimari, Moscari, Mancor, Biniarroi, tot i que Mancor,
en el segle XX, s'independitzà i es va constituir en municipi propi.
Caimari, amb la forma Caimaritx, figura ja al LLIBRE DE REPARTIMENT i es documenta amb grafies diverses des del segle XVIII. També trobam documentat Moscari al LLIBRE DE REPARTIMENT, devers l'any 1232, com a alqueria islàmica amb la forma Moscaritx. D'origen àrab són també els topònims Biniamar i Binibona. Biniamar està documentat com a alqueria del districte islàmic d'Inkam i figura al LLIBRE DE REPARTIMENT, que va passar a ser propietat del paborde de Tarragona. |
Tanmateix,
restablert de nou el regne de Jaume II, devers l'any 1300, aquest rei declarà
oficialment vila a la primitiva alqueria de Selva, juntament amb Campanet
i Sa Pobla.
