Escut de Selva

Ajuntament
de Selva

Història


 
Son Penya, Selva L'alqueria de Xilvar, nom amb que va ser conegut el municipi de Selva durant la dominació àrab, va tocar, després de la conquesta, al rei Jaume I, el qual la va donar a Pere Nonis i a Pere Lay. Devers l'any 1248, ja hi havia, a aquella alqueria, una petita església dedicada a Sant Llorenç (Santcti Laurenti de Silver). Ho trobam documentat a la butlla d'Innocenci IV, amb la qual aquest Papa posava sota la seva protecció tots els bens de l'església mallorquina. 

Es té constància, també, que l'any 1285 els salvatgins, reunits a la seva església, nomenaren una vintena de veïns per anar a retre homenatge a Alfons III, com a rei d'Aragó i de Mallorca, que havia  arrabassat a Jaume II. Agroturisme: Ets AlbellonsTanmateix, restablert de nou el regne de Jaume II, devers l'any 1300, aquest rei declarà oficialment vila a la primitiva alqueria de Selva, juntament amb Campanet i Sa Pobla. 

També, a principis del segle XIV, es degué començar a construir l'actual església, tot i que de la primitiva se'n conserva la seva esvelta façana. Una carta del rei Sanç de Mallorca (1311-1324) documenta aquestes obres. Sabem que, per a la seva construcció, es varen fer diferents talles. Molt probablement, el bisbe de Mallorca, Ponç de Jardí, va començar aquesta església, va col·locar la primera pedra a finals del mes de maig de l'any 1301 i va nomenar com a rector al prevere Joan Marí. 

Devers l'any 1600, aquesta segona església va ser ampliada. Es va allargar per la part de l'absis i es va construir la majestuosa escalonada davant de la façana, però un terrible incendi, l'any 1855, va destruir el retaule major. Aquest fet motivà noves reformes que deixaren el temple com el coneixem actualment. 
Son Sastre 
Selva, com a conseqüència de la seva proximitat a Inca, va prendre part activa de la Rebel·lió dels Forans del segle XV i a la Guerra de les Germanies de l'any 1521. Selva va sofrir, també, al llarg del segle XVII, les incursions del bandolerisme i, malauradament, també el de les pestes. 

Un altre fet històric que s'ha de destacar és que, el mes d'agost de l'any 1812 es va fer a Selva la jura de la Constitució decretada per les Corts de Cadis. 

A finals del segle XIX, es te constància de les lluites polítiques entre el partit lliberal i el conservador, que es varen resoldre amb un conveni entre ambdues parts, en benefici del poble. 

Tot i això, la població de la vila augmentava. Si l'any 1591 era de 1.810 habitants, l'any 1860 en tenia 4.529 i, devers l'any 1924 era de 5.326. Va contribuir a aquest augment demogràfic el fet que Selva estigués dividida en diversos nuclis de població: Biniamar, Binibona, Caimari, Moscari, Mancor, Biniarroi, tot i que Mancor, en el segle XX, s'independitzà i es va constituir en municipi propi. 
 

Església de Selva
Església de Moscari
Església de Caimari
Església de Selva
Església de Moscari
Església de Caimari
 
Església de Biniamar
Església de Biniamar
Actualment, el municipi de Selva ho formen els nuclis de Selva, Caimari, Moscari, Biniamar i Binibona. 
Caimari, amb la forma Caimaritx, figura ja al LLIBRE DE REPARTIMENT i es documenta amb grafies diverses des del segle XVIII. 
També trobam documentat Moscari al LLIBRE DE REPARTIMENT, devers l'any 1232, com a alqueria islàmica amb la forma Moscaritx
D'origen àrab són també els topònims Biniamar i Binibona. Biniamar està documentat com a alqueria del districte islàmic d'Inkam i figura al LLIBRE DE REPARTIMENT, que va passar a ser propietat del paborde de Tarragona.

[ Municipis | Selva | Salutació del Batle | Cultura | Història | Adreces i telèfons ]