JERIN VALLCANERAS VICENS, GUANYADORA DEL 2on PREMI VERS ADULTS DELS XXIV JOCS FLORALS DEL RAVAL 2014
La nostra veïna Jerín Vallcaneras Vicens de Caimari ha guanyat el 2on premi de vers adults en els XXIV Jocs Florals del Raval que es varen lliurar el passat dia 11 de maig a la sala d'actes del Museu Marítim (Barcelona) amb el poema "Un naufragi sonat". Enhorabona Jerín!!!

UN NAUFRAGI SONAT (Inspirada en un fet real)

Aquella bella badia

que està dins la Tramuntana

girada cap al Mestral,

d'aigües blavenques verdoses

amb onatges escumosos

crida l'au dels temporals.

Sembla com una copinya

enrevoltada de llums

que donen claror al port

i conserva ben guardada,

la roda d'on sortí un dia

San Raimond de Penyafort.

Té platges amb molta sorra,

té paisatges idíl·lics

per mostrar al visitants,

però, alerta... que quan s'infla

seran més grosses les ones

i apareixen trons i llamps.

Pareix que és una rondalla

tantes vegades contada

que canvia de colors,

avui la mar està plana,

i la boja Tramuntana

demà fa el cap de fibló.

Barquetes a rem o vela

naveguen per la badia

sense temor a l'embat,

hi ha les naus “golondrines”

que passegen als turistes

sota els penya-segats.

Pesquen peix de moltes mides,

pesquen mol·luscs i gambetes

per proveir el mercat;

si contemples una estona,

el vaixell de Barcelona

passarà ben aviat.

Deixarem ja tan d'adagi

per parlar del brusc naufragi

que va da tan de trastorn,

pescadors amb gran coratge,

emprengueren el viatge,

era segur el seu entorn?.

La flota amb valentia

va sortir de la badia

i s'en va anar mar endins,

però el temps era boirós

i els inaudits pescadors

seguiren el seu camí.

Era bonic el paisatge

per on feien el viatge,

per alguns segur el darrer,

i amb jubilós somriure

a guanyar-se el queviure

anaven el seu afer.

Però la mar és traïdora

i poc o mai col·labora

amb les vides que s'en du,

sembla que no té respecte

i si pren el camí recte

no s'en escapa ningú.

Es sent el cant de sirenes

i procedent de la serra

l'aleteig dels voltors,

més endins es veu llunyana

com a font de vida humana,

les barques dels pescadors.

Estava en silenci al port

quan saberen de la sort

que corrien els pescadors,

ploraven tristes les mares,

i es veien totes les cares

ungides en els dolors.

Degut al fort onatge

que dificultava el viatge

com si fos ordre o llei,

es tiraren dins la mar,

ja cansats d'implorar

no quedava altre remei.

Se encomanaren a Déu,

feren rems de mans i peus

i nedaren dins l'abisme,

deixaren les naus i xarxes

per aquelles zones verges

sens cap casta d'altruisme.

S'acostaven a la costa

quan el sol ja a la posta

il·luminava els seus sers,

tots plens de cops i ferides,

exposant les seves vides

que no pareixia ver!.

De sobte un bon pastor

per costum o tradició

passava per la ribera,

i va veure els pescadors

que lluitaven amb dolors

per arribar a la vorera.

Va donar avís al port

que va ser un gran conhort

trobar-los encara en vida,

estaven molt demacrats

sense forces i assustats

per aquella mala eixida.

No és llegenda, és història

ho guardam dins la memòria

ho visquérem ben de prop,

és que la mar és amarga

i la vida t'embarga

si te peguen aquest cop.

Però no va ser gaubança

quan notaren la mancança

d'un d'aquells malferits

on era? ningú ho sabia

el cercaren nit i dia

sense treurer-ne profit.

Sanaren amb molta cura

en aquells que la amargura

vivien sols d'un record,

és aquell que no trobaren

aquell que tant cercaren

no sabien si viu o mort.

Però la vida invisible

de manera incomprensible

fa miracles sense mida,

el pescador extraviat,

rígid, morat

feu la darrera envestida.

Com un escrit que s'esborra,

l'onatge el portà a la sorra

del port que ell tant va estimar,

a l'alba el trobaren

i honrós el sepultaren

com heroi de la mar.

Va lluitar en la tempesta

que va ser la més feresta

que no s'havia vista mai,

ara el seu cos reposa

sota l'enyorada llosa

que seria el seu espai.

Va ser naufragi sonat

que tots sempre hem recordat

amb molta malenconia,

però si, tenim ben clar

que qui aquell cos retornar

va ser la bella badia.

Jerín Vallcaneras Vicens 11 de maig de 2014
Bookmark and Share